miércoles, 24 de mayo de 2017

Tamarix africana

La ribera de Guadiana entre Badajós i Méria entovía guarda suspresas pal andarín curiosu de naturaleza. Dispués del estruyu ambiental por culpa delas presas, los ucalitus i las graveras son pocus los cachus de bosqui que se salvan delos suelus probis i çaleaus.
Botonis delas inflorescencias
 Una d'essas prantas que, en no siendu primavera, no llaman l'atención, es el atarfi (Tamarix africana). Los viejus delos puebrus delas vegas dizin que son comu árvolis chicus i que antiguamenti avía muchus cerca delas bimbreras i las aliseas, peru que ya ca ves quean menus. Atestigamus que es assina: los cachus de Guadiana que tienin atarfis son mu escassus. Á de sel un sitiu mu cerrau de fusca pa encontrá-lus, largu delas lumbris convenías i dela pala delas graveras.
Froris passonas conas primeras ojas
Los verdaerus atarfalis en frol son un espetáculu de colol brancu entre los fresnus, los lloronis i las bimbreras. Quiciá que los más bonitus no estén en el mesmu ríu, más bien enas riveras que abocan a Guadiana, peru comu testimoniu del legau botánicu del nuestru ríu en peligru, vos traigu namás retrataúras tirás ala sombra delos ucalitus.
Atarfi con el rosal bravíu enreau
 Dendi largu son comparantis alos escobonis conas varas largas parriba, prencipalmenti quandu tienin la oja: sin embargu, deque unu s'acerca, compreva que es algu más imponenti.
Varas d'atarfi aflorecías
 Ena primavera, las inflorescencias brancas se mesturan cona fusca i se resaltan entre el verdol dela arvolea, namás comparantis conas froris del rosal bravíu que s'esparraman paquí i pallá.
Fuga dela floración
Que sepamus, esta pranta no tien un usu melecinal ni otru nengunu ogañu, peru costitúi el hondón delas prantas de ribera más imporanti drentu delos matochus i arvolinus.

DATUS DELA PRANTA/PLANT'S DATA
Nombri científicu/Scientific name: Tamarix africana.
Nombri corrienti/Common name: Atarfi. 
Familia/Family: Tamaricaceae.
Floración/Flowering period: -

A TENTU DELAS RETRATAÚRAS/ABOUT PICTURES
Sitiu/Place: La Barca (Val-dela-Calçá, Valdelacalzada), El Puente Roto (Val-dela-Calçá, Puebru-Nuevu/Valdelacalzada, Pueblonuevo del Guadiana)
Máquina de retratal/Camera: Aquaris E 4.5, ALE L21.

Fecha dela retrataúra/Picture's date:  9/04/16 (1,5), 14/04/17 (2,3,4).


BIBLIOGRAFÍA/BIBLIOGRAPHY
  • Testimonius oralis.

viernes, 12 de mayo de 2017

Lotus corniculatus

Delas froris tardías dela primavera que passan por altu los andarinis enos campus está el Lotus corniculatus. Se puei vel arrastrandu-si polas cunetas o saliendu delos canchalis conos su tallinus pelúus i las sus froris amarillas delas fabacias.

Froris amarillas i tallu pelúu
 Esta yerva apareci en sitius de pastu, pos es mu quería delos animalis, i en suelus tirandu a alcalinus, canchalis i sitius alumbraus. Comu se trata duna yerva que prefieri delas alturas, en Estremaúra quasi que namás la vemus palas sierras del norti, en el Valli i palas Villuercas i alreoris. 
Detalli delas froris i los pelus del tallu
 Lo más ressaltanti d'esta pranta es que es arrastrona, enque las sus froris puein crecel entre unus deus i una quarta del suelu. Estas froris son alo primeru amarillu, con un tonu destintu del delas escobas, i sigún vá passandu el tiempu se colorean ata cogel un colol naranja mu propiu. Las froris hazin una corona vista dendi arriba.
Matas arrastronas

 Echa, comu otras prantas de legumbris, una vaina, derecha i fina, que sirvi d'alimentu alos animalis comu los arvejaconis o las veças. 

Froris tardías anaranjandu
Devemus d'asseñalal que esta especii está amenazá en Estremaúra, por causa del abusu usu dela tierra i del ganau, queandu namás en sitius más arrecogíus de sierras i vallis i despareciendu delos pastus.

DATUS DELA PRANTA/PLANT'S DATA
Nombri científicu/Scientific name: Lotus corniculatus.
Familia/Family: Fabaceae.
Floración/Flowering period: marçu-juniu.

A TENTU DELAS RETRATAÚRAS/ABOUT PICTURES
Sitiu/Place: El Cerrillu, El Cordel (Nava'l-Conceju/Navaconcejo).
Máquina de retratal/Camera: Aquaris E 4.5, ALE L21.

Fecha dela retrataúra/Picture's date:  16/04/17 (1,3), 17/04/16 (2), 04/05/16 (4).


BIBLIOGRAFÍA/BIBLIOGRAPHY

lunes, 8 de mayo de 2017

Narcissus bulbocodium

La primavera trai demasiás froris comu pa catalogá-las i poné-las aquí, quandu lo bonitu es salil i vé-las en el campu. Por essu mejol vos queamus estas retrataúras delas primeras froris que vimus ressaltantis ogañu, cuyamenti enos Barruecus, una variedá de Narcissus más destendía por otras partis dela Península que paquí i que son pelras entre los canchalis.



The spring has brought too many flowers to catalogue and put them here. What is really nice is going outside and see them in the field. That is the reason why, we better share these pictures of the first flowers that caught our attention, they were strangely enough taken in the Barruecos. These flowers are a variety of Narcissus more widespread in other parts of the Iberian Peninsula, and in my opinion, pearls in the rocky ground.

Prantas juntal canchal

 Son froris endémicas dela parti galoibérica, peru en Estremaúra se vein pocu, por causa, seguramenti, dela ganaería, pos son prantas que se crían enas sombrías delos canchalis en sitius de plau.



They are endemic flowers of the Gallo-Iberian side, but in Extremadura they aren't very common, due, probably, to the cattle industry, because they are plants that are raised in dark places of the rocky ground in the meadows. 


Frol aislá

 Ala contra que los sus primus los junquitus, esta pranta possei una frol más llamativa, aprepará pa acogel los bichunus çugonis dela primavera con una horma de trompeta aparenti i un amarillu que se destaca dendi largu.


Unlike the junquitus, this plant has a more flashy flower made to welcome spring bugs with a shape similar to that of a trumpet and a yellowish colour that stands out from afar.
 
Abejita a çugal

DATUS DELA PRANTA/PLANT'S DATA
Nombri científicu/Scientific name: Narcissus bulbocodium
Familia/Family: Amaryllidaceae.
Floración/Flowering period: hebreru-caberus de marçu.


A TENTU DELAS RETRATAÚRAS/ABOUT PICTURES
Sitiu/Place: Los Barruecus (Malpartía/Malpartida de Cáceres).

Fecha dela retrataúra/Picture's date:  05/02/17 (1,2,3).

BIBLIOGRAFÍA/BIBLIOGRAPHY
  • Durán Oliva, Fernando, José Ramón Gil Llano. Guía de flores de Extremadura (monocotiledóneas). Fondo Natural: Ávila, 1992. Print.

martes, 3 de enero de 2017

Crataegus monogyna

Quandu diva junta la Charca la Teja, me llamó l'atención un arvu chicu que tenía una oja aparecía a un robli, peru que no era robli. Comu estava el arvu quasi que sin oja, namás púi que retratal una d'ellas i mandá-la a un amigu pa entificá-la. La verdá es que'l pelagi delos arvus múa muchu dun tiempu a otru. Deque me dixu que poía sel un espinu, acomparé las ojas conas retrataúras que ya tenía i velaí, el crataegus monogyna, se vuelvi a vel enas riberas vareñas.

Walking near the Charca la Teja, a small tree with leaves looking like those of an oak caught my attention, but it was not an oak. Since the tree lost almost all its leaves, I could only take a picture of one of them  and sent it to a friend so that he could identify which plant was. In truth, its shape-shifter is becoming more often. Because he told me it could be a hawthorn, I began to compare the pictures and it was definitely a crataegus monogyna, which was seen in the riverbanks of Valdelacalzada.
 
Froris/Flowers

Esti arvu chicu está, comu digu, enas riberas, peru tamién an pie delas canchaleras o mesmu en sitius de matorragi i monti. Es un arvu que recuerdu delas escursionis al puebru de Santa Crus dela Sierra, por Trugillu, en Miajás, peru que tamién lo tengu vistu enos canchus vallenatus. 

 This small tree is, as I said, in the riverbanks, and also at the foot of rocky places or even in scrubs and hills. It is a tree which I remember from my excursions to Santa Cruz de la Sierra, Trujillo, Miajadas, and from my hikes in the rocky places of Navaconcejo.
 

Espinu con frutus/Espino with fruits
 Esti arvolinu se vé con mucha florencia ena primavera, con froris brancas que antiguamenti gastavan comu adornu pessonal. Los frutus, que dizin peritas o bolus d'espinu, s'án gastau pa hazel recolganti deque s'ahilan. Estus frutus que vienin del veranu, los poemus vel tamién en estus tiempus de pelonas. 

This tiny tree has a radiant flowering in spring, with white flowers that ancient people used as ornaments of personal creation. Its fruits, which are also called peritas or bolus d'espinu, were used to make pendants. What is more, these fruits can be seen both in summer and winter.


 
Bolus del espinu/Fruits
 La maera, dura i resestenti, que'l nombri científicu le vien daí, de κράτος, l'án gastau los pastoris i ombris de campu en achiperris. Se conocin los sus usus pala Calabria, la Siberia o el Monfragüi pa hazel morterus, cucharas, espátulas, teneoris, mangus, estilis, aijás, varas pa avareal, bastonis i cosas assina. En custión d'arquitetura, la su maera dura tamién valía pa protegel las paeris de piera en casu de abril-si un portillu i tamién pa cercal comu barzu, porque las sus ramas son pinchúas. 

The harsh and tough wood, whose scientific name comes from κράτος, was used by the shepherds and country people as tools. Mortars, spoons, spatulas, forks, handles or sticks are common uses in La Calabria, La Siberia or Monfragüe. As far as the architecture is concerned, its harsh wood is also useful to protect the walls in case of opening and to fence due to its thorny branches.


 
Bolus passus en el iviernu/Fruits in winter

Ojas dun espinu nuevu/Leaves of a young espino

Ojas mediu caías/Leaves almost fallen

DATUS DELA PRANTA/PLANT'S DATA
Nombri científicu/Scientific name: Crataegus monogyna.
Nombri corrienti/Common name: Espinu, majuelu, aguaperu, galaperu, majoletu.
Familia/Family: Rosaceae.
Floración/Flowering period: hebreru-mayu/
Usus: Frol: infusión, adornu; Frutu: adornu, remediu contra la tossi i costipaus; Maera: alimentación del ganau, arquitetura, artesanía.
Remedius: Los bolus maúrus sirvin palos costipaus i la tossi. La frol se cosecha en primavera i se cuezi pa tomá-la en infusión palos niervus. Ena creyencia del puebru, esta pranta tamién se gastava contra los alunamientus delos muchachinus chicus dela manera siguienti: el pairi cortava enantis del'alva dos ramas, hazía una crus astilu amuletu i la colgava en el niñu o la metía en una taleguina. Servía esti remediu lo mesmu pa aprevení-lu que pa curá-lu. 
Remedy: the ripen fruits serve to heal common cold and cough. The flower is picked in spring and it serves as infusion to treat nerves. According to the village's beliefs, this plant is also used against child's hallucinations as the following: the father cut before dawn two branches, made a cross that could served as charm and hang it in the child or kept it in a reliquary. This remedy served to prevent and to heal.  
 
A TENTU DELAS RETRATAÚRAS/ABOUT PICTURES
Sitiu/Place: El Cordel (Cabeçuela/Cabezuela del Valle); Las Razuelas (Nava'l-Conceju/Navaconcejo); Charca la Teja (Val-dela-Calçá/Valdelacalzada).
Fecha dela retrataúra/Picture's date:  17/04/16 (1); 21/10/16 (2,3); 25/12/16 (4,5); 01/01/17 (6).
Máquina de retratal/Camera: Aquaris E 4.5, ALE L21.


BIBLIOGRAFÍA/BIBLIOGRAPHY
  • Charco, Jesús, et al. Árboles y arbustos autóctonos de Extremadura. CIAMED: Ciudad Real, 2008. Print. 
  • Tejerina Gallardo, Álvaro. Usos y saberes sobre las plantas de Monfragüe. Itomonfragüe: Cáceres, 2010. Print.